Fa temps que segueixo l’evolució de l’A.E. Blanc i Blau i cada vegada l’entenc menys. El club mai s’ha volgut fer càrrec d’aquesta secció perquè assegura, segons m’explicava en Joan Collet, que per poder fer-ho hauria d’estar garantida una viabilitat econòmica a llarg termini, i no d’any en any. No sembla un mal argument, si tenim en compte que fa poc el club es va enganxar els dits amb el futbol sala. Però després s’ha pagat per esponsoritzar -i només això, esponsoritzar- l’Olesa femení de bàsquet, en una maniobra econòmica que el club hauria d’explicar en què l’ha pogut beneficiar. En Joan Collet, com a responsable de l’àrea d’expansió del club, va assegurar que era evident que els interessava que l’atletisme formés part de l’Espanyol, però que no es podien fer les coses a mitges i arriscar-se a que la secció desaparegués una vegada integrada al club.
L’Espanyol de moment segueix a la seva bola, però l’A.E Blanc i Blau és a dia d’avui una realitat sòlida que comença a guanyar protagonisme gràcies a les seves destacades actuacions, a la qualitat dels seus esportistes i a la bona feina feta pels seus administradors. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana Víctor Gonzalo ha guanyat la marató del mediterrani i fa pocs dies Maria Vasco aconseguia el bronze al mundial d’atletisme d’Osaka. L’aficionat ja té la dependència. Si desapareix l’A.E Blanc i Blau no serà responsabilitat del club, això sí que ho té guanyat, l’Espanyol. Però s’està perdent l’ocasió d’aprofitar que gent amb iniciativa ha fet una secció d’atletisme que està competint al primer nivell i que l’Espanyol podria ser-ne el major beneficiari.
