Herrera no s’equivocava amb Riera

Fa dos anys vaig gaudir per primera vegada d’entrevistar en Paco Herrera. Dic gaudir perquè parlar amb ell de futbol és sempre això. Recordo perfectament que va insistir-me una vegada i una altra en que no només s’havien fitxat sis homes, sinó que s’havia recuperat en Riera de la seva cessió al City. Cada vegada que formulant una pregunta li parlava de sis fitxatges, ell m’interrompia per recordar-me que s’havia fitxat també en Riera. Em va sorprendre la seva insistència, sobretot perquè recordava la primera etapa del manacorí en blanc i blau. Pensava en ell com un bon jugador, però mai com al gran reforç. Herrera m’insistia cada vegada que el deixava fer-ho.
Avui l’Albert Riera és un jugador amb màgia. Un d’aquells que vols que agafin la pilota perquè saps que pot liar-te-la en qualsevol moment. Com a Dinamarca o a Escòcia. Herrera ja sabia que era capaç d’això fa dos anys.

Tenia raó. Tothom ha descobert ara l’extrem, però en Paco sabia que amb confiança i temps es podia veure un gran Riera. Només demanava això, i s’ha demostrat que això era el que necessitava l’Albert per convertir-se en un dels esquerrans més desitjats a Europa.