Manel Lucas: “El llibre reflecteix què és ser de l’Espanyol i prou”

(Entrevista publicada al BiB el dijous 29 de novembre de 2007)

“La meva visió de l’Espanyol no és gens insòlita, la majoria de pericos són com jo”

“Quan em preguntin per què ser perico diré ‘té, llegeix això!’”

 “Explicar una filiació esportiva no és racional, ni la nostra ni la de ningú”

En Manel Lucas, conegut sobretot per les seves imitacions de Lluís Llach i Franco al Polònia de TV3, per la seva excel·lent tasca com a coconductor del Minoria Absoluta de Rac1 i per la seva opinió que publica a El Periódico, és perico. I ho ha volgut explicar a tothom al seu llibre: “Sóc perico, i què!”. 140 pàgines de delit blanc i blau que expliquen, a propis i estranys, què significa ser perico a Catalunya i desmunta uns quants tòpics que alguns s’entesten a fer-nos sentir massa sovint. Una autèntica injecció d’orgull pel perico i un repàs a l’aficionat –sobretot culé- que pensa que ser de l’Espanyol comporta tantes altres coses com ser del Madrid o “poc català”. Una delícia de lectura per a tots els pericos que estimen l’Espanyol sense anar més enllà.

Per què aquest llibre?
La idea sorgeix a partir de l’Ernest Folch, que per cert és un culé de pedra picada. M’encarrega un llibre que doni a conèixer la visió del que és ser de l’Espanyol per una persona que és catalana, fins i tot catalanista. En realitat aquest és un dels perfils més comuns a l’Espanyol però molta gent ho desconeix. El llibre vol ajudar a mostrar com és la majoria de l’afició blanc i blava i què vol dir ser de l’Espanyol i prou, sense altres elements.

Sense connotacions polítiques.
La meva visió de l’Espanyol no és gens insòlita, i de fet la majoria de pericos que conec són com jo. De l’Espanyol, sense cap altra connotació. En algunes cases som de l’Espanyol i en d’altres del Barça, i no hi ha més explicacions més enllà d’això.

Suposo que és gairebé una cosa que surt de dins…
Fa molts anys que sóc perico. De fet, des de que vaig néixer. i com tots moltes vegades he hagut d’explicar les coses a la gent. Amb el llibre me n’he adonat que hi ha moltes coses que volia dir. A partir d’ara quan em preguntin sobre el fet de ser de l’Espanyol podré dir: “té, llegeix això!”.

Com s’explica una cosa tan especial com ser perico?
Explicar una filiació esportiva no és racional, ni la nostra ni la de ningú. He intentat explicar l’univers perico sobre el que gira el debat intern, quins són els nostres mites, la relació amb el Barça, la massa social de l’Espanyol, la personalitat del club, el seu nom, la presència dels grups d’extrema dreta, la suposada relació amb el franquisme…

Parlant del nom, és el punt on menys et mulles… És massa controvertit?
No, és que jo mateix tinc dues visions. Sóc conscient que dir-se Espanyol a la Catalunya actual és un problema que quan es va batejar al club no existia i no tenia les connotacions que te avui, tot i que els pericos no associem Espanyol a cap altra cosa quan parlem de futbol. Però per l’altra entenc el pes de la tradició i la importància d’un nom.

El llibre ajuda molt a entendre l’Espanyol, però… el pot llegir un culé?
Sí, i per això al llibre es parla del Barça, potser una mica massa. Es fan comparacions, com quan dic que el seu Laudrup és el nostre Lauridsen, i ho he fet per explicar aquests sentiments, que a vegades són molt complicats d’entendre.

Però a un perico també li aportarà coses…
Un perico pot veure’s-hi reflectit i veure en paper coses amb les que coincideix i que pensa. D’altres que no pensin com jo veuran una altra visió que existeix dintre de l’Espanyol i que crec que és majoritària.

A part de comparacions amb el Barça, també en fas força amb la religió o la política… L’Espanyol és tan important com aquests temes?
No! L’Espanyol ho és molt més que ser de qualsevol religió! (Rialles) En alguns punts sí que es toquen aquests elements, perquè ser de l’Espanyol comporta un Corpus, uns mites propis, uns sobreentesos a l’hora de parlar entre pericos…

Potser la gent té com a referència l’humor que fas amb el Polònia i el Minoria, però el llibre, tot i alguns tocs d’humor, és força seriós…
Acostumo a alternar les dues fórmules, però depèn molt de coses tan arbitràries com l’estat d’ànim a l’hora d’escriure. Al llibre s’hi expliquen coses que fa molt temps que penso i potser per això és més seriós. No tenia una estructura gaire clara abans d’escriure’l, a part dels capítols i dels temes que volia tractar, que van ser el guió que vaig seguir.

El llibre és realment una injecció de moral. Dius que els pericos hem de deixar el victimisme i lluitar de forma positiva. El llibre sembla fet per això.
El llibre sorgeix de la proposta que em fa l’Ernest Folch i no tenia aquesta finalitat, però sí que penso que hem de deixar de dir que els mitjans no parlen de nosaltres i fer que ho facin, encara que sigui per obligació a partir de victòries i fites.

Com la d’aquest dissabte…
Aquest dissabte el favorit és el Barça però guanyarà l’Espanyol!

Quina sensació poder-los passar a la classificació!
A mi em fa molta més gràcia la sensació d’estar molt bé sense comparar-nos amb ningú. Preferiria guanyar tres partits més seguits encara que quedessin setmanes pel derbi. Em satisfà molt més la sensació de guanyar, o que et marquin al començament del partit i estar tranquil perquè tens confiança en poder remuntar.

Et tornem els agraïments que ens dones al llibre. Gràcies per explicar al món què és ser perico!
Agraït a vosaltres i a tots aquells que, en la mesura que sigui, m’han ajudat a fer aquest llibre.

Etiquetes: aratv, espanyol, llibre, Manel Lucas, Sóc perico i què!