Ni els uns ni els altres

Tot i que el títol casaria perfectament amb el resultat d’ahir, no em refereixo a l’empat i al repartiment de punts. Repartiment, per cert, que tal i com va anar el partit ens hauria de deixar un regust dolç. Entre nosaltres, l’Espanyol només va jugar 30 minuts. La resta del partit, va ballar a gust dels culés. Però com diu un dels nombrosos tòpics futbolístics el que importa és el resultat, i l’empat ens permet seguir somiant amb coses grans i dormir a la zona europea veient en la distància les places més insípides de la classificació.

Em refereixo, ara sí, a la presència dels Boixos Nois a Montjuic. Fa temps que l’afició blanc i blava demana que els aficionats més radicals marxin de les graderies de Montjuic. Amb el partit de dissabte el club va negar als Brigadas els descomptes que oferia a tots els socis, cosa que els va fer parlar d’intolerància i discriminació, precisament a ells. Era curiós veure queixar-se d’un tracte discriminatori a un col·lectiu que té per idioma la violència i la intimidació, el racisme i el feixisme per ideologies i per norma la intolerància amb qualsevol opció –sexual, política o idiomàtica- que no sigui la seva. També parlaven de drets i deures. Bé, però els informo, per si ells no ho saben, que apel·laven al dret a la igualtat, és a dir, un dret humà. Si és que han canviat la seva postura envers als drets humans, i ara en són ferms defensors, que facin una nota pública anunciant-ho, perquè la resta d’aficionats encara no ho sabem. Fins aquí el club va actuar escoltant els desitjos de la major part de l’afició.

El que no s’entén és que es deixi amb tanta llegueresa que n’entrin de l’equip contrari. Si la directiva fa l’esforç, que des d’aquí aplaudim, d’intentar evitar la presència de radicals del seu equip, que faci el mateix amb els contraris. La presència dels Boixos Nois a Montjuic hauria d’estar vetada. Perquè cada any fan el mateix, perquè l’any passat la Curva –que no és un grup violent- va quedar-se fora durant tot el derbi al Camp Nou, perquè no entren ni al seu camp, perquè no són aficionats al futbol sinó aficionats a moltes altres coses com la provocació, la intimidació i la violència i perquè en realitat tots aquests grups es retroalimenten de l’odi que es generen entre ells. No hi ha debat moral ni econòmic. Els seguidors que utilitzen el futbol per generar violència no han de tenir cabuda a cap estadi, i menys al nostre. Més quan ja són coneguts i tots sabem com actuen, perquè any rere any es repeteix la mateixa història.

A més, la passivitat de la policia catalana espantava. Ahir els radicals culés van actuar fins i tot pitjor que normalment, però això no va ser suficient perquè la policia els aturés. Van trencar cadires, van llençar-les als aficionats de la part inferior del camp, van provocar contínuament i, el més greu, van llançar una bengala als aficionats pericos. A nens, avis i famílies que només anaven a veure un derbi i a passar-ho bé. Però ells això no ho entenen. Només entenen que el futbol serveix com a pretext per justificar la violència, l’agressió i fins i tot el dolor físic. Però una vegada dintre, i una vegada la policia constata que uns personatges estan agredint a una part important de l’afició espanyolista, què justifica que no s’actuï? Els aficionats culés van estar llançant objectes durant més d’una hora i mitja i ningú va ser capaç d’aturar-ho.

Per simple seguretat de l’afició blanc i blava el club hauria de recordar l’any que ve el comportament dels aficionats blaugrana i la passivitat dels mossos d’esquadra, i negar les entrades a aquests grups que només arriben a Montjuic amb l’objectiu de buscar brega i fer mal als altres.